El brau pescador
Amb la vista fita al mar
conservant sempre la calma
la muller del mariner
vol veure una vela blanca.
A dintre son pensament
ella hi té son aimador
que ha marxat a punta d’alba
a sos quefers de pescador.
L’embarga un negre pressagi
de que ell no tornarà
mes s’aferra a l’esperança
que la fa sospirar.
El mar s’encrespa,
brau per moments,
el cel és negre,
és paorós,
la bufa la tramuntana
que rauda baixa per la plana.
Déu del cel, quin temps més horrorós!
I diuen dels mariners
no planyen els pescadors
que han de sortejar tormentes
per salvar-ne ses hisendes
entre fàtics, ais i suors.
Pescador que vas al mar
rep la meva admiració
per jugar-te cada dia
tu la vida sense por.
Mariner, brau pescador
tingues cuidado
que el mar té bromes
i no té perdó.
Autor(es): Joaquim Oliveres
