Bucólica
Pastoreta, donzelleta,
nascudeta al serralar
que dus flaires de ginesta
i en tens aires bosquetans.
Garbes d’or per cabellera
i per ulls tens glops de cel
tens per cara una rosella
i per boca un doll de mel.
Baix el pla de nostra vila
la sardana ballarem,
i amb quin gust la ballaria
si em volguessis dar les mans.
Si em volguessis fer rodona
tots solets entre tu i jo
coronant així, xamosa,
nostres mans i nostres cors.
A dalt d’eixa serralada
entre xais, herbada i vent,
com avui fem la sardana
nostres cors eternament.
Així, pastora, voldria
ésser jo sempre el teu pastor,
per guardar tota la vida
amb els xais i el teu amor.
Jo voldria que em diguessis
si em voldràs per ballador
per ballar tota la vida
la sardana de l’amor.
Autor(es): Ramon Guitart, Josep Font i Sabaté
