Vals de la presó
Vaig anar a la presó,
n’era una nit estrellada
i cantava una cançó
amb una bella tonada.
La tonada ja la sé
i la lletra renovada,
amb un dolor renovat sentireu
i plorareu amb nosaltres.
Vaig anar a la presó,
presó de Santa Maria,
vila de Sant Salvador,
sense pena ni perdó.
Misèries de la presó
alimentada amb sarna,
de sarna, puces i polls
i cançons dolorides.
Per fer un ritme al dolor
fan plorar les donzelles,
nostre plor ha de ser el dolor
per damunt de la vida i la mort.
Al defora la lluna
arreu il·lumina
la pau de la nit.
N’és la Pasqua Florida
nit de joia i cançons,
però la joia no arriba
dintre de les presons.
Quan la sombra és pregona
i embolica els esclaus
tots els presos somien
de nit i de dia
el vol de les aus.
Oïu tots nostre cants
saturats de dolor,
són cants de la presó,
són els cants del dolor.
I si la llibertat
ens espera de grat
serem lliures demà, catalans,
tot donant-nos les mans.
Autor(es): Josep Voltas i Viñas
