La calma de la mar
Quan jo en tenia 4 anys, el pare em duia a la barca,
i em deia: Quan siguis gran, no et fiïs mai de la calma,
no et fiïs mai de la calma que és mare del temporal.
Bufa mestral ben fort, infla de vent la vela,
que arribarem a port,
on la mare ens espera, ai!
ens espera.
El cel estava estrellat, la lluna plena brillava.
La barca no em dava un pas i jo que molt m'hi esforçava,
i jo que molt m'hi esforçava,
La barca no em dava un pas.
Quan arribàrem a port, allà hi trobarem la mare,
ella n'estava plorant, sense saber allà on paràvem.
sense saber allà on paràvem,
ella n'estava plorant.
Bufa mestral ben fort, infla de vent la vela,
que arribarem a port,
on la mare ens espera, ai!
ens espera.
Ja som a port.
Autor(es): Nicolau Guanyabens,
