Viure del fum
Un nou dia comença,
avui respiro llibertat.
He sortit de la gàbia
on he estat massa temps tancat.
Ara tinc mil paraules,
tota la vida he estat callat,
presoner de la lluna
que per fi al sol ha saludat.
I brota l'esperança
he obert els ulls i veig la llum
Veure-ho tot fosc em cansa
i no podré viure del fum
Ja puc moure les ales,
he deixat la por de costat.
La meva vida avança
i de volar no me n'he cansat.
D'entre les cendres reneixen
flames de l'odi que he cremat,
he guanyat la batalla,
avui no em sento condemnat
I brota l'esperança
he obert els ulls i veig la llum
Veure-ho tot fosc em cansa
i no podré viure del fum
