El món és seu
Com entendre aquesta por
aquesta por de ser l'oblit
societat que no comprèn
ni un sol mot de tots els crits.
Em mires, m'assaltes
jo camino, sento passes
mademoiselle, jolie, méchante
ja comença, com li encanta
Dégueulasse, l'horreur, la rage
arrête-toi, la merde, putain
I ell somriu, la meva meva
perquè sap que el món és seu
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
I ells no en són pas conscients
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu
És de nit i jo tinc por
pels carrers sento l'horror
del seu món, el seu món,
el seu món
Vull trobar una resposta
que m'absolgui de l'oblit
d'una veu callada i santa
que m'explota des de dins.
Busco dones, dones vives
que amb mi vulguin estimar
la veu d'una veu de totes
sense por denunciar
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu...
Ens assalten les notícies
d'assassins de dones maques
ells són lluny lluny de nosaltres
i fem veure que res passa.
Però és de nit i no tinc clar
que jo m'escapi del seu pla
ell m'inquieta, m'incordia:
Marxa ja, em fas vomitar!
Agredeixen sens resposta
i nosaltres què hem de fer
invisibles totes soles
però juntes cremem carrers.
Que el món, el món, el món, el món, el món és seu…
I polítics, mitjans
dissimulen tots els danys
la justícia, tribunals
estan podrits, estan malalts
Vesso amb ràbia les paraules
no em permeto d'oblidar
sang em corre per les venes
viva em sento he d'actuar
Tenim força, coratge
tot a punt per revertir
un món que és nostre, de totes
prou de patir!
Que el món, el món, el món, el món, el món NO és seu…
