Camí ral
Que en són d'altes, les muntanyes,
que m'amaguen, tot allò que estimo...
Com enyoro que el sol neixi a mar,
l'atzavara blava i el badiu tot blanc.
Camí ral, que em duràs
al país d'on jo sóc?
Clara terra, aspra terra;
el país d'on jo sóc.
Ella em mira com dient-me
"torno", encara: groc retrat que guardo...
Si sabia que la puc trobar,
ja passo l'aigüeta sens por d'em negar.
Camí ral...
Sento l'olor penetrant de mareselva
i sempre el cant del rossinyol em diu:
ella encara surt a la finestra
per si et veu tornar pel camí, pel camí.
Camí ral, que em duràs al país d'on jo sóc?
clara terra, aspra terra; al país d'on jo śoc.
Camí ral, que em duràs
al país d'on jo sóc?
Clara terra, aspra terra;
el país d'on jo sóc,
el país d'on jo sóc,
el país d'on jo sóc.
Autor(es): John Denver,