Sara
Es feia el silenci, entre llàgrimes i onades, abraçades de la mare, ja
nedaven lluny.
La part més cremada, que tenia era el cor,
va oblidar, com es podria ser feliç, un altre cop. Sense el petó de
bona nit,
sense jugar amb el seu germà,
sense poder mirar els seus ulls, que es van quedar al mig del mar,
on estàs?, mare on estàs?
On era la casa, on havia viscut feliç?,
es van ofegar amb diners, que mai no van tenir,
diners rere corbates, diners rere canons,
rere els plats d'un fred banquet en un palau, de llops.
No obre els ulls, no els pot obrir,
no vol sentir, només dormir,
que tot allò que va somniar al llarg camí s'ho ha endut el mar
on estàs?, mare on estàs?
