Mentre tant al bar Miami
Paraules, somriures, el temps aturat
cerveses, promeses, que s'han escapat
estrelles de porpra, cafetera de braç
"penaltis", rialles, i els que ja no estan.
Mentre a Palestina, una noia lluita,
al Mediterrani, s'ofega l'amor,
al fons de la barra, algú amb veu trencada, diu,
un tal Ché Gevara hauria de tornar.
Un "xispes", paletes, pintors vestits de blanc,
la truita que vola pel meu voltant,
germans que venen cistells omplerts d'encant
un "manyo" que crida, independència.
Mentre al cor d'Europa la vergonya balla,
prínceps i princeses, no perden compàs.
A les nits més fredes, els més fràgils canten,
un tal Che Guevara, hauria de tornar.
