Vençuts pel desig
Són aquelles harmonies que vam fer entre fum i gel?, són aquelles
matinades somicant sota els estels?, carrerons sense sortida, els
teus petons, el meu infern!, és aquella poesia, el que ens vam
prometre cecs?
ostatges som del que hem viscut, sempre vençuts pel desig
miratges sords, seguint el fil, deserts de mots, perduts al llit
però et toco, et toco, et toco, i les meves mans s'eixuguen de por
però et toco, et toco, et toco, i les meves mans s'eixuguen de por.
És aquella estona trista d'un hivern sense consol?,
aquell viatge d'un quart d'hora sobre un tren sense control?, les
mirades que ens donàvem a través d'un ull de bou!, potser és la
paraula exacta a cada instant, i cada jorn!?
Ostatges som del que hem viscut, sempre vençuts pel desig
miratges sords, seguint el fil, deserts de mots, perduts al llit
però et toco, et toco, et toco, i les meves mans s'eixuguen de por
però et toco, et toco, et toco, i les meves mans s'eixuguen de por.
