Cartes trobades
Obre la llum, quants instants li venen al cap
allà s'havia fet gran entre petons, secrets, somriures fa temps, la
mare no hi és, el pare va morir ahir, aquest matí a l'enterrament hi
havia poca gent,
és un poble petit, un dilluns al matí.
No sap per on començar, demà torna a la ciutat,
endreçar els caps de setmana es farà una eternitat,
que hi farem, només pot ser així, els divendres ja dormiran aquí, la
canalla rai que al poble, sempre van amunt i avall,
ella trista, impacient, obre el primer calaix.
Està ple de cartes d'amor, que el seu pare escrivia sol aquí al poble
està tot igual, els nens diu que vindran demà, veig a la nostra filla
bé, corrent sempre amunt i avall
truca cada nit i riem, el petit no ens deixa parlar,
el jardí està tot florit, tantes roses que vam collir,
ja he sopat marxo al casal, el Barça juga la final,
coi de temps quin dolor que tinc, com em costa caminar, tot i que
sóc molt feliç, com trobo a faltar,
com t'estimo amor, fins demà.
