Temps
Temps deixem un moment, deixem respirar i poder sortir d’aquest ofec
Tu, tu que ets tan cruel i que amb cada gra de sorra s’escapa un moment
I encara penso que no som pas tan vells
Per haver de viure parats en un moment
Per haver de viure el maleït pas del temps
Noto la vida com passa, com deixo enrere moments inesborrables
Petjades que es queden, altres que s’esborren, records oblidats
No temo que acabi de sobte, que es cremin les cartes, que el món avui s’ensorri
I no tinguem forces per aixecar nos, sentir-nos eterns.
I encara penso que no som pas tan vells
Per haver de viure parats en un moment
Que no ens afecti el maleït pas del temps
I encara penso que no som pas tan vells
Per haver de viure parats en un moment
Per haver de viure el maleït pas del temps
Per haver de viure el maleït pas del temps.
