Realitats paral·leles
Des d’aquell fugaç matí de dissabte
recorro la vida amb intensitat
i la pinto de l’olor del teus batecs.
Un cafè i el sol que ens busca insaciable
i tu i jo, fugint de tot allò real
descobrint-nos, fent-nos lloc a dins la pell.
Tremolant, dins el pit
el desig infinit.
I ara que som aquí he de dir-te...
Vivim en realitats paral·leles,
però estem fets l’un per l’altre.
Farem i desfarem la història
i tenyirem de color les nits d’estiu.
Viurem intensament la derrota,
però assenyalarem les victòries
Farem d’aquest record la memòria
que ens acompanyarà per sempre més.
Tu dibuixes les estones de dubte
omplint-les del foc i tota la passió
que ara impregnen els racons de dins el llit.
I jo busco alguna estúpida excusa
per creure que això que sento no és amor,
m’alimento dels instants que hem construït.
Tremolant, dins el pit
el desig infinit.
I ara jo vull dir-te...
Vivim en realitats paral·leles,
però estem fets l’un per l’altre.
Farem i desfarem la història
i tenyirem de color les nits d’estiu.
Viurem intensament la derrota,
però assenyalarem les victòries
Farem d’aquest record la memòria
que ens acompanyarà per sempre més.
