La pols de la por
No he pogut oblidar
els teus ulls a la mar,
atormenta el record enfonsat baix la pols, el viatge és molt llarg.
No he pogut oblidar,
afonant-se a la mar,
refugiem al viatger d’esperança, welcome a la meua ciutat.
Comença el viatge, no hi ha res ni equipatge,
la seua runa convertida en coratge
amb pany i forrellat per l’Europa més salvatge,
relata molt més que mil paraules una imatge.
Mira com els tracten al peatge,
cobrant i amuntonant les esperances en barques,
a l’arribar a terra ferma ja no són pirates,
ara són els de blau els qui criden a l’abordatge.
Cante al viatger de l’esperança per tornar-se a alçar,
per començar una altra volta a caminar.
Cante als caiguts en el fang atrapats
com coloms que volgueren volar.
I altra volta comença, patint la condemna,
fugint de la terra una història propera.
La flama que encesa il·lumina el camí deportant la tristesa
Exiliats, presoners els poetes en guerra.
Una sensació batega amb més pena que glòria.
Benestar, interés a gust del seu esquema,
Prioritats que afecten a un poble i a la memòria.
He de elegir tantas cosas:
Morir, malvivir o matar por su causa.
He de elegir en qué balsa
morir o malvivir en tu casa.
Hay un charco de sangre
donde navegan la guerra y el hambre.
Hay gaviotas comiendo los ojos de la madre tierra,
hay niños y madres.
Animales armados patrullan las calles donde antes jugaban mis hijos.
Agujeros de bala hablan por sí mismos y no sienten pena por lo que fuimos.
La vida ha perdido la vida.
La historia ha perdido el sentido.
Miles de años sin aprender, cayendo en el mismo profundo abismo.
Bombes caient i la pols de la por,
envolta a un poble de cendra i dolor,
torne a amagar-me en la foscor.
La vida ha deixat de ser tendra. La pols de la por.
Pels oprimits, som la seua suor,
cors lluitadors morts al tauler de joc.
Quí ha deixat aquest rastre de dol? La pols de la por!!
