Abraçades viatgeres
A la terra on mai és hivern
entre les muntanyes i l'olor a verd,
com dos estels damunt d'un gratacel
il·lumines la nit d'un futur incert.
No contactats fugint d'occident
com un oasi d'aigua somrient.
Personeta teua, si vols somiem
que els éssers humans també volem.
A l'altra banda al vell continent,
dolços de nata i un llit roent.
Com un incendi amb el vent de ponent
passes les nits d’un estiu permanent.
No ens jutgem i a contracorrent
com dos animals vivim el present.
Personeta teua, si vols somiem
que els éssers humans també volem.
Estem cridant al món «No fronteres»,
ballant la dansa de la llibertat
sense destins ni promeses,
agafats de la mà.
Estem cridant al món no fronteres,
ballant la dansa de la llibertat
sense destins, sense promeses,
amb abraçades viatgeres.
Jo que m’acarone entre les teues ales
No, no, no, no vull ser qui te les talle
Jo em contagie de les teues manies
no vull ser qui les canvie
Som les promeses què mai ens fem.
Som abraçades viatgeres.
Som el paisatge quan caminem.
Lliures som i lliures volem
Paisatges per descobrir l’amor
oblidant la bandera.
Paratges per descobrir-nos junts
aprofitant la senda.
Diuen que tenen el caliu, la màgia
que fan oblidar la pena
a la nostra manera,
sempre sense cap problema,
no volem riquesa ni un destí què marque el fi.
