Dotze banquers
Pugen les escales dotze banquers.
Van vendre les ànimes per diners.
I el poble clama una venjança.
Flocs de robes negres a les seves cares.
Tapen les campanes els crits i els plors.
I en dos minuts ja són tots morts.
Dotze banquers que a poc a poc van perdre l'ànima i ara són morts.
Dotze banquers que a poc a poc van perdre l'ànima i ara són morts.
I els pobres regiren les robes dels rics condemnats.
Llueixen orgullosos els seus nassos rojos de vins cars.
I els hi senten tan bé les joies a les noies de camp.
Vestits de seda, guants i barrets blancs...
I els arbres es riuen de nosaltres.
Passen els anys i els nostres mons cauen.
Però els camps segueixen igual de verds.
Els camps segueixen igual de verds.
Autor(es): Albert Aromir
