L'amor feréstec
Broten les flors de dins les armes.
I has corregut nua sota les plantes.
Ou de reig tresor de l’alba.
Com sol roig que neix de la terra mullada.
De la terra mullada...
I ens vam llençar als camps com conills salvatges.
Sota la lluna la teva carn blanca.
Oh, qui m’ha salvat.
Oh del forat, del forat, del forat,
des d’on jo cantava,
a les gotes de lava, i a la llum de l’obac,
i la molsa dels pous, i els joves ratpenats.
Oh l’amor feréstec que algú ens ha donat.
Lluïm-lo a les cales, les coves, els boscos, els cims i els prats.
Llencem-nos a l’aigua, comencem a nedar.
Tres soldats han llençat els fusells al fons del pantà.
Autor(es): Albert Aromir
