L'hort
Dotzenes de cucs i llimacs i cargols
dins un terre de fang humit en un dia de sol.
Però tant se val si ets viu o mort,
si et sents feliç i tranquil o et sents sol... Sol.
I saps on ets però no sents quasi res,
i arribes a notar el vent a les plantes dels teus peus.
I puges cap a dalt d’una planta de pèsols gegant.
I puges cap a dalt d’una planta de pèsols gegant.
I tot s’ha capgirat i s’ha trencat el temps,
i gairebé no saps si ja has arribat al cel... O bé a l'infern...
I tant se val si ets viu o mort,
si saps que ets tu dins del fang del teu hort.
I tant se val si tens el cos tot ple de caragols.
I tant se val si tens el cos tot ple de caragols.
I si és veritat que ja no sents mai més res
llavors també és veritat que ja no et sentiràs mai més... Sol... Sol...
Mai més sol.
Autor(es): Albert Aromir
