Tot rodejat de monstres
Tot rodejat de monstres i olorant paper cremat
L'encenc i el torno a tirar a l'aigua, i el torno a olorar
Tot rodejat de monstres aïllats i desolats
Si almenys una sola pobre mare us hagués estimat
Que bonic recordar els altres, que bonic vestir de dol
I marxar lluny amb el cotxe quan he volgut estar tot sol
I cremar la roba bruta
I anar pel jardí amb mitjons
I nedar mirant els núvols
I assecar la sal al sol
I la casa amb olor a fum
Tota la llana i els cabells
I obrir els ulls sota l'aigua
I tenir-los tot vermells
Tot rodejat de monstres he tornat al teu costat
Digue'm que tinc la cara bruta, de marrec il·luminat
Feliç d'haver tornat
Autor(es): Albert Aromir
