Promeses
Lo vent assota feroç, la cartera ja quasi buida,
igual que el dipòsit, lo llit o la nevera.
Los mercats ja no són de fruita sinó de valors
i és que algunes persones tenen valor i altres preu.
Havent perdut dos trens i moltes pors, quatre cerveses després
i només cinc minutets abans del previst, s’enamoraren.
Lo temps poc importava, només comptava arribar
i a les seues pestanyes va fer-hi niu una gavina.
Van prometre aprendre a estimar-se
com aquell qui promet regar el seu hortet
o fer l’amor al mig de les onades.
Hi ha promeses que si vols pots complir-les.
Caminar no és només fer servir les cames,
també és reflexionar i donar forma a un batec.
Que ningú no somia en allò que realment no l’importa,
només s’està intranquil mentre encara es té esperança.
Hi ha persones que són punts de llibre i sempre hi vols retornar
però sovint confonem fidelitat amb inèrcia
i a vegades la decepció supera lo dolor del propi cop
i llavors fa més mal lo desengany que la ferida.
Van prometre deixar d’estimar-se
com aquell qui promet deixar de fumar
o agranar l’arena de tot lo desert.
Hi ha promeses que millor no complir-les.
És important respirar i deixar vessar la vida,
que la llibertat i estimar són compatibles.
Lo silenci esgarrapa i et diu que no sempre es pot guanyar
però no totes les derrotes són irreversibles.
Van prometre tornar a estimar-se
com aquell qui promet seguir el seu instint
o plantar un roser al jardí de casa.
Hi ha promeses que acaben complint-se.
Autor(es): Montse Castellà
