He creat una presència que es diu com tu
He creat una presència que es diu com tu,
li parlo com si fosses tu, li agafo la mà com si fos la teua.
La penso, la miro i em meravello de la semblança,
talment com si fósseu la mateixa cosa.
He creat una presència que porta el teu nom,
li dic bon dia al despertar, la beso i m’hi adormo abraçada.
Li faig preguntes i a vegades fins i tot em contesta,
talment com si et conegués.
I torno cada nit per recordar la teua olor
però quant més hi torno més s’hi impregna la meua.
He creat una presència que es diu com tu,
la presento als meus amics, passeja descalça per la casa.
Abans de gitar-me, l’acarono i li explico el dia,
talment com si visqués aquí.
He creat una presència que porta el teu nom,
li paro taula per als dos, la seua mirada m’acompanya.
Li canto suau a cau d’orella i sembla que pot sentir-me,
com si sabés qui sóc.
I torno cada nit per recordar la teua olor
però quant més hi torno més s’hi impregna la meua.
He creat una presència que es diu com tu,
viatja amb mi per tot arreu, l’espill me la torna quan m’hi miro.
Puja a la muntanya, se banya al mar, sento com respira,
talment com si el cos li fes cas.
He creat una presència que porta el teu nom,
mirem estrelles a la nit i dissimulem que sabem comptar-les.
I caminem junts per la nostra platja i aquell far mos il·lumina,
com si tot fos veritat.
I torno cada nit per recordar la teua olor
però quant més hi torno més s’hi impregna la meua.
Autor(es): Montse Castellà
