Silenci
És difícil ser honesta
amb mi, i trobar paraules
que dibuixin, precises,
i siguin franques.
El vent repica, m’explica, em complica
i em cau a sobre
aquesta nit
que goteja llàgrimes d’infinit.
Racó ocult que em ressegueix la pell
Plou relliscant la teva pena
que també és la meva
galta avall.
Respiro aire pur, ulls clucs
d’uns petons llunyans
entre tecles i el caliu
dels llits estranys.
Enyor i pena d’un amor
que puc palpar
però no sé retornar,
no sé si es mou, no sé si és tard.
La nit avança
i jo reclamo al meu silenci
la paraula que em calmi
i a poc a poc els ulls m’apagui.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos
quan em diguis que també m’enyoraràs.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos
quan em diguis que també m’enyoraràs.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos.
Em sento nua i fràgil
quan veig que tot va ràpid
i el cor s’anul·la
i es torna àrid.
Busco les meves llàgrimes
entre racons de fons
i penso en la teva pell
i en la passada tardor.
Com puc saber quin ha de ser el camí
si sento tant i sento res?
És silenci
i soroll distès.
Desig que fuig de l’esquitx
de projeccions,
que et vull a prop
però sense formes ni direccions.
Definides, resseguides,
alineades vides
Anem sentint,
ja sé que sona fàcil i no és tan senzill.
Però, que vols que et digui
si és que no en sé més
Ja és prou difícil trobar els mots sincers.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos
quan em diguis que també m’enyoraràs.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos
quan em diguis que també m’enyoraràs.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos.
Polaritzant contradiccions
que els mots confusos, obtusos
em revelen, a cada vers,
desperts.
Quan tinc silenci vull soroll
espurnes de vida
però tot seguit torna l’enyor
d’aquella calma precisa.
Empatxada d’emoció,
d’intensitat i dolor.
Fluïm, intercanviem
però què tal si també ens cuidem?
Qui m’explica com gestionar
l’amor que sento
que descobreixo
que pot oferir el meu cor.
Em pregunto d’on em surten
tantes preguntes
i com pot ser que avui ho tingui clar
i demà tot pugui canviar.
Perquè tot és i no és
i tot pertany a aquest instant
que passa ràpid si no hi ets constant.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos
quan em diguis que també m’enyoraràs.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos
quan em diguis que també m’enyoraràs.
No sé si podré contenir les llàgrimes del meu cos.
