Argent
Jo a tu et vull dir una cosa
i és que no em cal el teu permís
per lluitar amb les meves armes
i combatre aquest món gris.
Em pregunto si a les nits
el teu ego dorm tranquil
sabent que el que ell alimenta
és la sang, la mort, l’oblit.
Des del teu despatx de luxe
decideixes no fer res
tapar-te els ulls, fer orella sorda
als crits i veus de l’incomprès.
Però amb tot això no estàs content
falta exercir la repressió
violentant
la llibertat d’expressió.
Si jugo amb foc
sàpigues que no és per gust
ja t’he dit que jo detesto tot el teu discurs
No m’agraden les maneres,
que aquest sistema degenera
i que cada dia mor una mica més.
Si algun dia se t’il·lumina
la ment que lluites per tenir en blanc
jo tan sols puc desitjar-te
que la vergonya t’ensorri de franc.
Hi ha tanta pena sembrada
hi ha tanta mala fe conscient
que el cor em bull
i vesso llàgrimes d’argent.
Res d’això no et serà fàcil
no guanyaràs el combat violent
perquè nosaltres en som moltes
que alcem els punys, en fem esment.
Ja en tenim molts, de precedents,
el seu llegat.
I poc a perdre qui poc té
i ric el cor dels qui han lluitat.
Si jugo amb foc
sàpigues que no és per gust
ja t’he dit que jo detesto tot el teu discurs
No m’agraden les maneres,
que aquest sistema degenera
i que cada dia mor una mica més
