Millor persona
Tens un vent suau que et va seguint per allà on vas
i acarona a qui troba per davant
i un espill que fa millor persona.
Duc en els llavis unes flors que em vas plantar i,
com no han deixat de créixer estos anys,
el jardí em va fer millor persona.
Fora, amor meu, la ciutat no s’atura.
Tots tenen pressa per guanyar una cursa.
I jo amb paciència sembraria altra llavor,
perquè el ventre teu és terra i té calor
i estar a prop em fa millor persona. Fora, amor meu, la ciutat no s’atura.
Amb notes de veu vaig buscant una cura.
Doncs jo amb paciència sembraria altra llavor,
perquè el ventre teu és terra i té calor
i estar a prop em fa millor persona.
(dius que ja no et vull com abans.
No eres tu, no soc jo,
és el temps que ens fa mal.
Dius que ja no anem mai a ballar.
No eres tu, no soc jo:
és la música actual)
