La senda del mig
Jo que veia tan clar
que només hi ha dos camins:
posa l’altra galta
o taca’t esmolant el fil.
Sempre m’he arrancat el cor o el cap.
Ara vull triar millor:
l’un per llastimar-nos,
l’altre per signar acords.
Riu amunt, amb monedes als meus ulls,
vull anar transparent com un vidre.
He vist la senda del mig.
