La granota i el gripau

Carles Cuberes

Un raget de lluna ha esqueixat la terra
I han sortit a l’herba les cuques de llum
S’han quedat quietes arrenglaradetes
Talment com llanternes del camí nocturn

Fent xipoll a l’aigua surt una granota
Vestida de festa per anar a sarau
Ja sap què li espera: d’entre les lluernes
Sona a sotragades el rauc del gripau

És un gripau jove ningú no l’estima
Perquè té pell fosca i el cant esquerdat
Però la granota se li ha fet amiga
I sempre que surten ben bé que han ballat
Però la granota se li ha fet amiga
I sempre que surten ben bé que han ballat
I sempre que surten ben bé que han ballat.