El serpent de la ciutat
A la ciutat moderna i cobejada
ronda un serpent esgarrifós de veure.
Dic veritat, amic, t'ho pots ben creure,
vaga de nit pel cor de la barriada.
Si va de dol o bé si va de festa,
al dissident, li posa la mortalla;
qui decideix viure fora muralla,
si el pot haver, li queixala la testa.
Al reporter que diu veritat, el tusta,
i a l'immigrant que trenca la frontera.
Però no ens fa por i junts fem la drecera
desafiant la llei quan és injusta,
entrellaçant les mans a la rotllana
saltant lliberts al so de la sardana.
Menja estudiants que van a l'assemblea,
treballadors que lluiten per la feina,
pintors valents que de l'esprai fan l'eina,
i aquell raper que rapeja una idea.
Empaita el vell amb malignes espurnes,
a l'advocat que abriga causes nobles,
els regidors que són fidels als pobles
i els ciutadans que defensen les urnes;
al bon pagès que treballa la terra,
d'un sol mossec li arrenca l'olivera.
Però no ens fa por i junts fem la drecera
amb l'estandard de pacífica guerra,
entrellaçant les mans a la rotllana,
saltant lliberts al so de la sardana.
Autor(es): Marcel Casellas
