Refugiat (Un cel blau)

Narcís Perich

"Sé que em maleeixes,
sé que no ens hem vist en molt de temps…
Deus ser gran i aviat
tornaré per abraçar-te,
tan bon punt la guerra hagi acabat.
Són molts anys, massa anys.
Tot el que volia donar-te
t’he de dir que no ho he sabut trobar…
Però he lluitat,
mai t’he oblidat.
I aquí tot m’és estrany,
i la gent no em sap mirar…
I estic sol. Tan sol.
I m’esforço per guanyar
un trosset del teu demà,
Penso en tu, penso en tu…
Molts naixem sent pobres
i morim sent trepitjats i jo vull
treure’t d’aquí.
I un dia vindré a buscar-te i anirem a un lloc
on començar de nou.
Buscarem un cel blau.
Hi ha nens morint al mar!
Hi ha nens esclavitzats!
Vull marxar! Vull marxar!
Però les portes han tancat
pels que no som triats
I fan murs per no mirar.
Un cel blau vull trobar,
I un mar de pau…
Vull trobar, un cel blau!"