La migdiada
És migdia, fa calor,
podem fer la migdiada.
Et proposo, si no pots dormir,
fer el cim de la muntanya.
Poc a poc pugem els dos
fins a tocar el cel,
on podrem perdre el control.
No t’eixuguis, estàs bé així,
vull mirar la teva pell suada,
com les gotes et recorren el cos,
brillant amb la llum del Sol.
Una aroma, la teva escalfor,
ompliran els meus records
de quan vam perdre el control.
Tanquem la porta a tot allò
que s’interposa entre els dos.
Fora rutines, fora temors,
adéu problemes i obligacions.
Estem aquí, estem gaudint,
estem sols al món,
oblidem-nos de tot,
només tu i jo.
És de dia, fa calor,
la llum encara ens acompanya.
Falten hores fins a la nit
i el demà no ens preocupa gaire.
carpe diem, he sentit dir.
Aprofitem l’ara i aquí,
tornem a perdre el control.
