Escalons
Un ventilador quatre cadires i un sofà
Omplen tot l’espai tot es reflexa en un mirall
A s’ordinador escoltes un entrevistat
Per ell res no és difícil és un geni creador
Un armari blanc tot ple de fantasies
Blanques i vermelles grosses i petites
Només jo tenc la clau
I no faig comptes obrir-la
Tot tant ple de tu tot tant buit de mi
Tanta solitud sense remei
Una escala 17 escalons
Quatre habitacions plenes d’injustícia
Una moneda ha caigut de cantó
Aquesta és la sort de qui ho ha perdut tot
Un armari blanc tot ple de fantasies
Blanques i vermelles grosses i petites
Només jo tenc la clau
I no faig comptes obrir-la
Si s’escapen els seus somnis es meu lloc aquí perilla
Tot tant ple de tu tot tant buit de mi
Tanta solitud sense remei.
