Forat negre
I tanmateix la lluita persisteix
Els sentiments i els pensaments no es cases
El silenci de la platja m’amarga
Mentre la copa amb bimbolles m’ennuega
I tanmateix el vent torna bramar amb força
Mentre les aigües del port semblen de gel
La tempesta corre baix la terra
Les paraules es rompen
Com bocins de memòria
I tanmateix la fosca arriba altiva
Els renous canvien i tot es confon
Mentre el dolor i l’assaciament s’esborren
Un mar de llàgrimes inunda el meu cor
