Tot és estrany
Ara que sembla haver-se fet fosc
tant lluny d'aquí tant lluny de tot
quan m'aproximo al precipici
l'altre jo es torna estrany.
Per un moment, per un instant...
Ara que no hi ha paraules
dins aquest forat tan fosc
ara que sento la distància
del meu esguard esperançador.
Per un moment, per un instant...
tot és estrany, tot és estrany...
Autor(es): Ramon Cugat
