Ruïnes
Sota el teu pas, el remor del silenci.
Perdut enmig de paratges devastats
i vides oblidades que es dibuixen
com a ressons d'un passat llunyà,
on tot pareixia tenir sentit
i s'alçava com a pilars gegants.
Ara recorres aquests camps inerts
envoltat de records amargs
que no et permeten respirar,
que no et deixen avançar.
I et demanes si hi haurà un final.
I et demanes on quedarà.
Aquest món res no et pot donar:
res per calmar l’anhel que et provoca el demà.
