Esclaus
He vist el destí d'aquest camp abandonat,
ni sequeres, ni fil·loxeres, han fet tremolar tant la nostra terra
com aquesta plaga, el gran èxode urbà
Han abandonat el camp a la mà dels oblidats,
si ens jutgen per no sonar real per no venir de Barna,
us diem que el riu és vida i porta aigua,
i no podeu vindre a buscar-la
Que li follin a la city som del Baix Camp,
terra d'oliveres, terra de treball,
No sonem underground perquè som de poble,
ballem al carrer i es disfruta el doble
Rodejats de muntanyes, delimitats per costa,
diguem que et costa acceptar la nostra vaina,
si balles fins a les tantes, aixeca les mans i canta amb nosaltres
Esclaus de la costa daurada,
entre mars i muntanyes, mitjons amb xancles,
no hem nascut per aquesta gesta,
aixeca la copa i anem-nos de gresca
Rodejats de turistes que envegen el paisatge,
seguim sent ostatges de la costa daurada,
ens guanyem la vida darrere una barra
i seguim estudiant per si la cosa amaina
I ens volen afaitats, ben arreglats, dissimulant la realitat,
sense tattoos, cap arracada i un somriure d'orella a orella que ens porta al precipici,
i aguantem a l'amargat que té vacances
Que tira el plat per la merda d'ansia
i el que només per vici discuteix
que no hi ha pa, que els hi fiquis el futbol, que a la terrassa fa calor, però és fumador
Mentre beuen cervesa freda, vora mar,
es queixen que cada any està més car,
i encara que saben que el cambrer no cobra un ral
els sindicats ho callen i celebren amb champagne
Esclaus de la costa daurada,
entre mars i muntanyes, mitjons amb xancles,
no hem nascut per aquesta gesta,
aixeca la copa i anem-nos de gresca
x2
