Els quatre fantàstics
Ja és mitja nit però ell encara no vol dormir
Mirant al sostre, estirat al llit
Els seus ídols li donen conversa cada nit
Mentre gira i gira un antic vinil
Passen els anys i ell com sempre somiant despert,
Dels 4 fantàstics vol ser el cinquè
Ha estudiat els seus poders, tots els seus moviments
Si tan sols pogués assemblar-se a ells
Un full en blanc ,una tornada pel cap, i l’emoció, de fer una melodia eterna
Una il·lusió, que viatja en una cançó, un sentiment, que es mantindrà despert per sempre,
Que fàcil és enamorar-se d’una cançó,
Quan la toquen John, Paul, Ringo i George.
Passa la vida i tot resulta tan diferent
Però el quartet de Liverpool segueix vigent
Les cançons s’han fet eternes, com la pols d’estels
És més fort el mite que el pas del temps
Un full en blanc, una tornada pel cap, i l’emoció, de fer una melodia eterna
Una il·lusió, que viatja en una cançó, un sentiment, que es mantindrà despert per sempre,
Que fàcil és enamorar-se d’una cançó,
Quan la toquen John, Paul, Ringo i George.
