Espontaneïtat
Em pregunto si potser
Després d’una vida esforçant-me en ser feliç
Hauré après la lliçó
El secret estava en la improvisació
Esforçant-me per ser qui no sóc
El reflex d’un somni, la llum d’una il·lusió
No és senzill suportar la pressió
Quan el que et demanes és la perfecció
La vida no s’acaba aquí
No tinc ganes de somriure, crec que avui no sortiré del llit
Vull sentir que sóc lliure, la mandra s’apodera ja de mi
Queda instaurat el règim, de l’espontaneïtat, tens un lloc,
al meu costat
Aprenent a ser feliç,
He oblidat el riure, del nen que viu en mi
He buscat la il·lusió
A l’indret on viu la desesperació
Intentant superar els meus temors
Atrapat per somnis, quimeres i ficcions
No és senzill viure la frustració
De voler ser un altre i veure que no ho sóc
la vida no s’acaba aquí
No tinc ganes de somriure, crec que avui no sortiré del llit
Vull sentir que sóc lliure, la mandra s’apodera ja de mi
Queda instaurat el règim, de l’espontaneïtat, tens un lloc,
No tinc ganes de somriure, crec que avui no sortiré del llit
Vull sentir que sóc lliure, la mandra s’apodera ja de mi
Queda instaurat el règim, de l’espontaneïtat, tens un lloc,
al meu costat
