La línia divisòria
Són ja tants els ponts, que s’han cremat
Mai no he vist que hi ha a l’altre costat
Però les veus dels temps, m’han ensenyat
Que hi ha vides que no valen tant
Lluitar o fugir, matar o morir
Que hi ha més enllà dels meus instints?
Tant de maleir al meu enemic
De vegades em recorda a mi
Si pogués traçar
La línia divisòria entre el bé i el mal
Les llàgrimes vessades a cada costat
Arribarien juntes fins al mar
Si pogués canviar
L’orgull i l’arrogància que em permet jutjar
La sang i les ferides d’enemics i estranys
Potser serien com les d’un germà
Són ja tants els murs que hem aixecat
Els meus horitzons s’han escurçat
I els que viuen a l’altre costat
Viuen vides que no valen tant
Callar i poder, negar i saber
Les banderes segueixen al vent
Si pogués traçar
La línia divisòria entre el bé i el mal
Les llàgrimes vessades a cada costat
Arribarien juntes fins al mar
Si pogués canviar
L’orgull i l’arrogància que em permet jutjar
La sang i les ferides d’enemics i estranys
Potser serien com les d’un germà
No sé qui és l’estrany
No sé qui és l’estrany
Si pogués traçar
La línia divisòria entre el bé i el mal
Les llàgrimes vessades a cada costat
Arribarien juntes fins al mar
Si pogués canviar
L’orgull i l’arrogància que em permet jutjar
La sang i les ferides d’enemics i estranys
Potser serien com les d’un germà
