Boig
Quan oloro el perfum que t’acompanya
Quan esguerres el meu cor amb les pestanyes,
Quan t’estires com un gat sense deixar-me lloc
Quan em fas fora del llit, em tornes boig.
Quant et miro i m’aguantes la mirada,
Quan amagues el somriure, obstinada,
Quan estic al teu costat i fas veure que no hi sóc,
Quan et fas la interessant, em tornes boig,
Boig, boig,
El món és un lloc millor, ara que no hi ha cap raó per no estar boig,
Ja no em fa por la foscor, ara que sé que en el teu cor,
mai no es pon el sol
Quan escampes les tristors amb un somriure,
Quan ensenyes els ullals, com un tigre,
Quan em fas cara de xai i demanes perdó,
Quan m’agafes de la mà, em tornes boig
Quan m’abraces i les pors desapareixen
Quan t’observo mentre dorms, sense cap pressa
Quan m’obligues a llevar-me i no ha sortit el sol
Quan em robes els petons, em tornes boig
Boig, boig,
El món és un lloc millor, ara que no hi ha cap raó per no estar boig,
Ja no em fa por la foscor, ara que sé que en el teu cor,
mai no es pon el sol
No està tot perdut,
Si sents que estic distant
No pateixis, no
Ja saps que, malgrat tot, em tornes boig, boig, boig
El món és un lloc millor, ara que no hi ha cap raó per no estar boig,
Ja no em fa por la foscor, ara que sé que en el teu cor,
mai no es pon el sol
