El teu refugi
Et penses que estàs sola
però et veig per un forat
mentre el temps s'atura i l'espai es converteix en il·limitat.
T'ha costat, tens molta gent parlant
però has marxat
només el cos resta congelat
i amb ulls de gat et cerques
no saps què estàs buscant
i jo et segueixo la mirada
al teu refugi que m'agrada tant
m'invento que una altra vida va ser un poema que no funciona
i els teus ulls amaguen coses que només saben les ones.
Digue'm què volen els teus ulls,
I digue'm què troben a faltar,
Digue'm què hi ha a l'horitzó
que et du sense retorn
més lluny del meridià.
I amb les pupil·les dilatades
trenques les parets del bar
són dues fletxes disparades,
necessiten veure el mar.
Pou immens on els records es fan presents en un instant
i aquells records que t'asfixiaven
aquí tenen tot l'espai
per plorar si cal
o callar
veig que ens els teus ulls hi ha massa coses que no es poden explicar
per trobar tanta bellesa en el dolor
que quan parlen les fissures
l'iris canvia de color.
Digue'm què volen els teus ulls,
I digue'm què troben a faltar,
Digue'm què hi ha a l'horitzó
que et du sense retorn
més lluny del meridià.
Portes l'iris tatuat
per una vivència del passat
que tu no pots ni recordar
però et fa sentir aquest buit
que només omple el més enllà.
Digue'm què volen els teus ulls,
Què troben a faltar els teus ulls.
Els teus ulls.
Digue'm.
