Somnis
Et vigilen cada nit,
i et conviden a sopar
et col·loquen el vestit
i et passegen per l’espai.
Oh va, et pots deixar portar.
Oh si, vull estar sempre així.
Ells t’ensenyen qui és el vent,
que pentina el mar d’argent,
et pots prendre un entrepà
amb l’aurora boreal.
Oh no, d’aquí no vull marxar.
Oh no, jo no vull despertar.
No t’oblidis
de deixar les claus a la porta,
perquè puguin entrar
sense picar i a les fosques.
No t’oblidis
ells t’estan esperant.
És un món amagat
mai et pots sentir sol
ells han convençut el mar
perquè et pugui fer un petó.
Oh va, et pots deixar portar.
Oh si, vull estar sempre així.
No t’oblidis
de deixar les claus a la porta,
perquè puguin entrar
sense picar i a les fosques.
No t’oblidis
ells estan esperant.
Ells et porten a fer un volt
a tocar amb els dits el cel,
a donar-li aigua al sol,
a pujar a un blau estel.
Oh no, d’aquí no vull marxar.
Oh no, jo no vull despertar.
No t’oblidis
de deixar les claus a la porta,
perquè puguin entrar
sense picar i a les fosques.
No t’oblidis
ells t’estan esperant.
Autor(es): Pep Solórzano
