Vull regalar-te un estel
M’he quedat sol
en el túnel del temps
en un somni de dol
per la carn dels innocents.
Els he vist com tremolaven,
sota els crits de l’infern
els dits els apretaven
i dibuixaven l’hivern.
Una llàgrima obscura
se m’amagava entre la gola,
no en tinc prou amb un somriure,
quan l’ànima em plora.
Una espina que es passeja,
que m’espanta i que m’ofega
t’obriria les finestres
et trauria de les fosques.
No tinc cap por,
de sentir-me rebel
jo m’invento aquesta flor
que t’alleugereixi el pes.
I en el fred d’uns ulls que criden
amb el cor desfet
vull donar-te un bàlsam
una espurna, un petit gest.
Una llàgrima obscura
se m’amaga entre la gola,
no tinc prou amb un somriure,
quan l’ànima em plora.
Una espina que es passeja,
que m’espanta i que m’ofega
t’obriria les finestres
et trauria de les fosques.
Vull regalar-te un estel
que t’ensenyi l’univers.
Vull regalar-te un estel
que t’allunyi del fred.
No ploris més.
Autor(es): Pep Solórzano
