Indiferència
Estic cansat d’aixecar el cap i veure que tot segueix igual.
Res ha canviat, tu segueixes les tendències i ells les seves necessitats.
Tu, que estàs aquí parat. Tu, que creus que ets especial.
No veus el que t’envolta, no veus la realitat.
Tu, al marge de tot. Tu, pensant al teu favor, és un sol món no són dos
mons apart!
Sembla irònic que el problemes d’uns siguin els desigs d’uns altres.
I la història ens ha ensenyat que res ha canviat.
Tu, que estàs aquí parat. Tu, que creus que ets especial.
No veus el que t’envolta, no veus la realitat.
Tu, al marge de tot. Tu, pensant al teu favor, és un sol món no són dos
mons apart!
He après a valorar, el que tinc al meu voltant.
Coses que realment importen i no cal demanar més.
És el que et vull ensenyar, que la cosa més senzilla per ells pot ser un somriure.
Tu, que estàs aquí parat. Tu, que creus que ets especial.
No veus el que t’envolta, no veus la realitat.
Tu, al marge de tot. Tu, pensant al teu favor, és un sol món no són dos
mons apart!
Tu, que estàs aquí parat. Tu, que creus que ets especial.
No veus el que t’envolta, no veus la realitat.
Tu, al marge de tot. Tu, pensant al teu favor, és un sol món no són dos
mons apart!
