Els gats
Ja veus
sempre estem començant
tirant del carro avant
perseguint horitzons
i noves il·lusions
que ens provoquen el pas
qui en té sap el que val
que et facen albirar
un possible demà
n’hem vist tants
caure ofegats
mancats de llum, buidats
el camí n’està ple
i encara resistim
no sé si això ens fa herois
o nàufrags permanents
no sé si som els gats
o simplement som gent
o som gent, simplement
és veritat
estic enganyat
ho creus finit
i ha començat
tot és davant
si vols mirar
sols cal mirar
només mirar
