Cada infern un dau
Cada any un pam i prou
i a cada pam vuit traus
i cada trau l'infern
i per cada infern un dau.
I cada dau un plor
i cada plor un demà.
Cada demà un potser
i cada potser un tornar.
Potser ha arribat l’hora
de deixar-ho estar
que això no va,
que això ja està
i no val la pena fer-se mal
ni estar encallats
Cada tornar un callar
i cada callar
un voltor esperant.
Cada voltor un trosset
i cada trosset menys fam.
I com menys fam mes clar
i com mes clar
mes pressa hi ha.
Com mes pressa mes mal
i com mes mal
molt mes sentir-se fatal.
Potser ha arribat l’hora
de deixar-ho estar
que això no va,
que això ja està
i no val la pena fer-se mal
ni estar encallats, no creus?
Amor ens ha arribat l’hora,
està molt clar.
Que això no va,
que això ja està
i no val la pena fer-nos mal.
Hem de parar.
Amor,
se’ns ha apagat.
Se’ns ha escapat.
Saps que ho hem intentat,
però ara ja és massa tard
i ja no es pot arreglar.
Això ja està.
Ja està.
Això ja està.
