Les flors vermelles
Ja queden lluny
tots aquells dies grisos
i les buidors
s'han tornat purpurina
amb tu!
Tu ets qui fa que floreixin
les flors vermelles.
Dies de postes de sol hivernals
i nits sota mantes enceses.
Com si no existís el temps ni l'espai
ni la resta de gent del planeta.
Com si de cop no importés res més.
Ja no hi són
les nits ofegades
ni les lentes
i apàtiques tardes.
I ets tu!
Tu ets qui fa que floreixin
les flors vermelles.
Dies de postes de sol hivernals
i nits sota mantes enceses.
Com si no existís el temps ni l'espai
ni la resta de gent del planeta.
i ascendint en espiral
els dos sobrevolem
les muntanyes més altes
dels 5 continents
i agafem aire i sortim a l'espai
deixant rastre de llum al passar
i de cop em mires
i em dius "ets un cursi",
i jo et dic "ja em tocava,
que ja feia massa temps"
