Cançó del lladre
Quan jo n’era petitet
festejava i presumia,
espardenya blanca al peu
i mocador a la falsia.
Adéu clavell morenet !
Adéu, estrella del dia !
Quan s’he sigut més grandet,
M’he só posat a la mala vida,
m’he só posat a robar,
ofici de cada dia.
Vaig robar-ne un traginer
que en venia de la fira,
li prenguí tots els diners
i la mostra que duïa.
Quan n’he tingut prou diners
n’he robat també una nina,
l’he robada en falsedat
dient que m’hi casaria.
La justícia me n’ha pres
i en presó fosca en duïa,
la justícia me n’ha pres
i em farà pagar amb la vida.
Autor(es): Cançó popular catalana
