L'home lisèrgic
M’he menjat un tripi, m’ha pegat molt mal,
m’he quedat tirat sense poder parlar...
Una veueta a dintre de mi, em diu que me’n vaja,
que me’n vaja d’ací.
Obri els ulls, tanca les mans,
obri els braços, segueix ballant.
Mira el cel obert que et cau al damunt,
mira el buit negre com ve cap a tu:
ets un ésser humà lliure, pots somniar;
no em demanes més, això tot el que n’hi ha...
Set-centes set maneres d’existir...
corre, agarra’n una, en totes has de morir
Mira la gent, mira el teu voltant
deprecia el seu orgull no tingues pietat...
L’únic que pots dir: que merda és esta de civilització!
Necessite temps, necessite veu,
no tinc ales, no puc ser déu, no tinc ales, no me deixen ser meu!
Alimenta’m l’ànima fregant la meua pell,
trencarem les fronteres d’este puto món cruel!
