M'agrada aquest moment quan el riu baixa silent
Les tardes se’m fan llargues
fins l’hora de plegar,
a les 7 del capvespre,
quan el cel ja no és clar.
Com que fa fred encara
el camí trobo gelat,
i el dalt de la muntanya
de blanc sembla pintat.
D’aquell sol de primera hora
sols resta la vermellor,
que surt com una flama
fent petita claror.
I com m’agrada aquest moment,
quan el riu baixa silent
i el sol calent
es va fonent!
El terra és més humit,
casa pas que faig és més de nit,
cada pas que faig ja estic més trist,
està morint el moment bonic.
D’aquell sol de primera hora
ja no resta la vermellor,
que s’alçava com una flama
i d’un fosc racó.
I com m’agrada aquest moment,
quan el riu baixa silent
i el sol calent
es va fonent!
