Groc

Adolf Carós

El marc: la finestra.
I és la tarda encesa,
com una noia tendra
que posa el seu cos.

I semblen de metall,
fulles grogues
brillants.

Sol en el mateix racó d’amor
avui tot buit,
camí de llorers
que han anat marcint d’un a un.

I semblen de metall,
fulles grogues
brillants.

Hi ha cops que m’abraço
al tronc de la basarda,
em sento sol, nimbat de groc
com la tarda.

I semblen de metall,
fulles grogues
brillants.

Veieu: m’encén la dansa
que fa el vent amb la pols,
fènix d’esperança
com si naixés el món.

I semblen de metall,
fulles grogues
brillants.