La noia del jardí

Acústiquem

Què em desperta quan obro els ulls?
És la llum de matinada?
Són les hores que vaig estar amb tu
que em porten records de l’alba?
No et creguis que és fàcil
Treure d’aquesta memòria
La teva imatge il·lusòria
Que se’n va quan surt el sol

T’intento oblidar
Vaig fent dia rere dia
Però les mires em van gran
I perdo el món de vista
Si tingués una senyal
Tornaria a poder riure
Quan et toquen em fas mal
I no sembles voler vindre

Qui em desperta quan no hi ets tu?
Són les ombres amagades
El desig dels teus grans ulls
El recordar com miraves

I tots els llits que t’esperen
Ja mai tornen a estar fets
Has escrit altres histories
Estant a peu de carrer

No em facis perdre més el temps
Si de tu ja no en se res
Ja és hora de trencar amb el present
i pujar a un altre tren